La xarxa de ciutats europees Eurocities ha dedicat l’encontre semestral del seu Forum d’Afers Socials (SAF) a estudiar formes innovadores per crear mercats laborals inclusius. El SAF reuneix habitualment més d’un centenar de tècnics, professionals i electes de les ciutats europees més actives i compromeses en la inclusió activa. Va ser un dels primers àmbits que va fer seva la política comunitària, resultant de la recomanació del 2008 de la Comissió Europea de crear entorns urbans activament inclusius. Això és, considerar la dimensió inclusiva com un tot, inclosa la dimensió laboral. Les ciutats estan atentes a les polítiques socials més innovadores de la Comissió, com ara fa dos anys el Social Investment Package, que va impulsar el Comissari Lászlo Ándor i que instava els Estats a simplificar els procediments d’atenció social als ciutadans creant finestres úniques (one stop shop services), hubs de serveis integrats i a treballar conjuntament amb el tercer sector d’acció social i el món privat.

Seguint aquestes recomanacions, molts ajuntaments (que per ser l’Administració més propera al ciutadà, acostumen a ser els primers en rebre les demandes més punyents de tot ordre) han trobat fórmules d’èxit en un dels punts actualment més crítics: la inserció laboral de les persones més allunyades del mercat de treball. L’impacte de la crisi ha expulsat del mercat de treball milions d’europeus, i per a determinats col·lectius resulta especialment difícil reincorporar-s’hi. Es tracta dels treballadors majors de 50 anys, dels que presenten alguna discapacitat, els que no van gaudir de la formació continuada necessària per adaptar-se al nou món tecnològic o tots aquells que provenen d’una situació d’exclusió social prèvia.

L’encontre d’Eurocities (Brussel.les, 20 i 21 d’octubre) ha examinat aquestes experiències d’èxit provat en ciutats com Lisboa, Tilburg, o Preston o Newcastle, situades en una part d’Anglaterrra tant castigada per la crisi com per les polítiques centralitzadores i antimunicipals de Londres, on altres com. Més de 40 ciutats es van registrar per assistir a l’encontre, on Invenies va participar per mitjà de Jordi Tolrà, que ha estat director del Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015.

A Barcelona, l’Ajuntament va posar en marxa en l’anterior mandat municipal una proposta totalment innovadora i amb força components disruptius per reduir l’atur dels més allunyats del mercat de treball. Es tracta del LABORA un Projecte gestionat des de l’Institut Municipal de Serveis Socials en partenariat amb el tercer sector d’acció social i l’empresa. El programa connecta les persones que s’adrecen als serveis socials bàsics amb ofertes especifiques de treball que s’ajusten exactament al seu perfil professional i social, i que generen les entitats del tercer sector d’acció social i les empreses d’economia social. És a dir, que amb una simple passarel.la tecnològica de nova creació resulta possible fer el matching adequat entre l’oferta i la demanda.

Eurocities ha editat 12 d’aquestes experiències pioneres en una publicació, que es pot descarregar des del seu web .

El SAF va estudiar també exemples de bona pràctica en dos àmbits addicionals: la creació de “green jobs” per a la inclusió social, o el que és el mateix, les oportunitats de treball inclusiu en l’economia verda, I els projectes posats en marxa a l’ampra de la denominada Youth Guarantee o Garantia Juvenil, un dels programes estrella del Social Investment Package, adreçat als joves.

Com és també habitual, la pràctica sessió d’speednetworking va permetre als participants conèixer els resultats d’interessats experiències en ciutats com Birmingham, Gant, Xixón, Rennes Metropole, Sheffield i Hengelo. Aquesta sessió és sempre molt útil perquè permet estudiar la transferibilitat d’accions d’èxit provat en altres contextos. En aquesta ocasió es van presentar accions relacionades amb la contractació responsable, formes innovadores de treballar amb ni-nis, i de formació i acompanyament per als immigrants o demandants de refuge o asil.

L’encontre va incloure una sessió a porta tancada dels electes participants, que eficaçment l’allau de refugiats provinents de zones en conflicte, i com fer front comú respecte a la Comissió i als Governs dels Estats en relació a la seva acollida i atenció.