Image converted using ifftoanyVivim un moment de canvi social i econòmic en el què, si no volem repetir els patrons que han contribuït a dur-nos fins la crisi actual, és fonamental que tinguem present les ‘altres’ maneres de fer i d’estar en el món. ‘Altres’ que ens situen en pràctiques i coneixements no normatius, o potser d’una normativitat subordinada, imprescindibles per a la construcció de nous models alimentats des de la inclusió, la justícia i el bé comú. Però, què volem dir amb aquest ‘altres’?: Les pràctiques i sabers generats per les dones i el moviment feminista, el moviment ecologista, el pacifista, els col·lectius que treballen des de la diversitat funcional, d’identitats o orígens. Tots aquests moviments, totes aquestes persones, poden aportar a la comunitat, l’associació, l’empresa o la institució la seva experiència de construcció de vides i polítiques que ens ajudin a transformar les relacions entre les persones i amb el medi. Es tracta d’un camí d’ampliació de la mirada, de canvis en les pràctiques i en les estructures, que hauria de dur cap a societats més inclusives, justes i no-violentes, on la cura i la dignitat de la vida estigui en el centre de tota acció. Com podem incorporar, re-conèixer o donar força a aquestes perspectives dins les nostres entitats? Cal tenir present, evidentment, l’especificitat de cadascuna (context, composició, funcionament, objectius, valors, etc.), i veure com ens sentim respecte les possibles propostes: fins on podem arribar, fins on volem fer canvis, amb quins recursos i disponibilitats comptem. No trobarem solucions màgiques, ja què, al final, del que estem parlant és de transformacions profundes en les estructures i valor socials, econòmics i culturals, en els models normatius i, també o potser sobretot, en les pròpies identitats. I aquests són canvis que necessiten d’un treball constant i lent. Ara bé: els canvis significatius es produeixen només si les persones i les organitzacions els generem i assumim. Quins poden ser aquests moviments a les pròpies entitats? Us deixem tres propostes generals, esperant que seguiu el bloc d’Invenies per a llegir futures propostes i recomanacions: Una de les més bàsiques: utilitzar un llenguatge no-sexista ni en general discriminatori o violent. No oblidem que el llenguatge (i també ens referim al no verbal) és l’eina que ens relaciona amb les altres persones i a través de la qual construïm i dotem de significat al món. No es tracta de ser políticament correcte i lingüísticament farragosa, sinó d’apropiar-nos del llenguatge per a generar noves realitats fent visible allò existent i sentint-nos emmirallades en les pròpies paraules i en les de les altres persones. Revisar els pressupostos des d’una òptica de benefici i pervivència de la pròpia empresa, institució o associació però, també, des d’una perspectiva que posi en el centre el benestar de les persones i la cura de l’entorn: quines són les nostres prioritats? Per què? Quin és impacte diferencial de la seva aplicació segons el sexe / origen /edat (o altres variables)? Tenim altres opcions per a generar valor?: Desagregar les dades estadístiques amb les que treballem per a poder valorar l’impacte del que fem en els diferents grups de població, evitant l’homogeneïtzació de les anàlisis, la invisibilització de les diferents realitats de la població o l’elaboració d’unes respostes que no es poden adaptar a la diversitat de les nostres vides.