L’Economia del Bé Comú (EBC) és un model socioeconòmic promogut per l’economista austríac Christian Felber que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo a desenvolupar una veritable economia sostenible al servei del bé comú.

Com s’anuncia a la nova edició (2015) del llibre homònim La Economia del Bien Común (en català trobem l’edició del 2012) planteja “un model econòmic que supera la dicotomia entre el capitalisme i el comunisme per a maximitzar el benestar de la nostra societat”.

El model parteix de la base que la majoria de constitucions i normes legals recullen el principi segons el qual l’activitat econòmica ha de servir als interessos generals i al bé comú o bé públic. Tal i com recull la Constitució de Baviera, a l’article 151, “Tota activitat econòmica serveix al bé comú.” Així doncs, es tracta d’adaptar l’economia real capitalista als principis constitucionals.

L’EBC es basa en els mateixos valors que fan aflorar les bones relacions humanes: la confiança, l’honestedat, la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat, la generositat i la compassió, entre els uns i els altres.

En aquest sentit el model proposa canviar les regles del joc, passant de l’afany de lucre i la competència, a la cooperació i la contribució al bé comunitari, on l‘èxit empresarial no és mesurat per indicadors monetaris sinó amb el balanç del bé comú. I on el benefici financer i el creixement econòmic deixen de ser un fi, per a ser mitjà.

economia-bien-comun 1

El Balanç del Bé Comú mesura com una empresa viu la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els seus proveïdors i clients. I es plasma de forma gràfica a la Matriu del Bé Comú que avalua el comportament de l’organització en una escala de 0 a 1.000 punts, i que per trams de 200 punts mostra el grau de contribució d’aquesta al bé comú.

Les organitzacions amb bons balanços del bé comú gaudiran d’avantatges fiscals, tot el contrari de les que no en tinguin, que hauran de pagar majors impostos, fomentant així l’equilibri de preus de productes i/o serveis finals. Per a que, per exemple, una samarreta feta a Bangladesh, amb explotació infantil i l’elevat cost ambiental que suposa transportar-la fins aquí, no pugui ser més barata que una feta sota estrictes criteris de sostenibilitat.

Per finalitzar, i com a gran novetat, esmentar el recolzament rebut per part del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), qui, sota el títol “Economia del Bé Comú – un model econòmic sostenible per a la cohesió social” va aprovar, el passat 17 de setembre en la seva sessió plenària i amb una majoria del 86% dels vots, que el model de l’Economia del Bé Comú és concebut per ser inclòs tant en el marc jurídic europeu com en el dels seus respectius estats membres.

Amb la voluntat de col·laborar al seu desenvolupament en el territori català, fa menys d’un any, s’ha constituït l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú  a la que Invenies s’ha associat, per contribuir a “Canviar les regles del joc”.