És ben conegut que les organitzacions del tercer sector social tenen un coixí de persones que, de forma desinteressada i amb una regularitat variable, donen un cop de mà a l’organització; són els que, de forma molt genèrica, anomenem: els voluntaris.

Aquestes persones, per interessos molt diversos, col•laboren amb la nostra entitat, tot i que, sovint, no sabem ben bé on situar-los, ni com considerar-los. No és un professional i sembla que no li podem demanar un compromís; sense compromís no sabem ni com ni quan podem comptar amb ells; si no hi comptem, no planifiquem la feina que poden aportar i, finalment, si no tenen uns objectius, es desmotiven i els perdem. Un peix que es mossega la cua.

Malgrat tot, hi són i justament ara que la crisi ens posa entre l’espasa i la paret és moment de fer una reflexió a fons sobre com encaixem els voluntaris en les organitzacions (especialment les que tenen un equip professionalitzat important).Una qüestió prèvia és que la crisi econòmica ens ha permès veure que hem professionalitzat algunes tasques que anteriorment s’havien fet des del voluntariat. Des de l’atenció a la gent gran fins a la millora ambiental passant per l’acompanyament als “sensesostre” o infants en situació de risc i un llarg etcètera eren activitats que enteníem (i parlo d’un parell de dècades enrera) que no eren remunerades. La professionalització ens ha aportat un punt de vista nou del voluntariat i de les tasques que porten a terme i, no poques vegades, s’han menysvalorat.
paper dels voluntaris? Els hem de tenir en compte? Poden fer qualsevol tasca? Els podem exigir una regularitat i un compromís?Aleshores, quin ha de ser elEls voluntaris aporten autenticitat, espontaneïtat, vinculació emocional, energia, però això no vol dir que facin “el que vulguin”, ni quan ni com vulguin. Un bon funcionament ens demana que els voluntaris:

  • Participin l’establiment dels objectius de l’organització,- Tinguin una tasca planificada que s’ha d’imbricar bé amb la missió de l’0rgantizació (no podem donar feines “per omplir el temps”, és llençar-nos pedres al teulat),
  • Comptin amb un acompanyament o un referent dins de l’organització,
  • Estiguin preparats per a les tasques que esperem que desenvolupin i puguin rebre la formació necessària.

Davant de la crisi, tenir en compte el voluntariat i estimular-lo, és una oportunitat, però també una responsabilitat, per tant, no es pot fer a la babalà. Hem d’elaborar un pla de voluntariat.

I això demanda que:- Les tasques estiguin pensades perquè les puguin dur a terme els voluntaris.- Algú ha de tenir una dedicació específica per coordinar la seva tasca i no pot ser una més,- Cal ser molt franc per conèixer les disponibilitats de cadascú, saber què poden oferir i establir bé que s’espera d’ells.

Si som capaços d’incorporar els voluntaris i entendre que la qualitat de la feina no depèn de la remuneració salarial, sinó de la vinculació al projecte i la bona gestió, l’èxit està assegurat.

Finalment, sempre hem de reconèixer la tasca de les persones vinculades a l’organització, però aquesta qüestió és, especialment, rellevant en el cas dels voluntaris. Agrair, sincerament, la seva implicació és el millor retorn que podem donar als voluntaris.El voluntariat és un gran actiu a potenciar.