Un 20 de novembre de 1989 les Nacions Unides van aprovar la Convenció dels Drets dels Infants.

Aquests dies s’en parla una mica en els mass media però la realitat és que en sabem ben poc. Sobre tot, si ens referim als drets positius dels infants: la prevenció, promoció i participació, ja que els drets de provisió i protecció són, sovint, objecte de notícia quan es violen.

Al parlar d’infants ens referim a un ens sociològic que formalment està definit entre els 0 i els 18 anys. És per això que el concepte infant és fruit d’una determinada forma d’organitzacio social. Sempre s’ha vist la infància com una etapa de la vida en la que l’objectiu és preparar-se pel futur. Per tant, els infants, estan considerats com encara-no-adluts. I això ja ve de lluny doncs el terme infant significa d’infalere que vol dir “el que no parla”. Així doncs, hi ha un argument històric conservador, per considerar als infants ciutadans de segona divisió, ciutadans passius.

La societat sap que ha de tenir cura dels infants però no els valora com a ciutadans amb veu. Es preocupa per la seva seguretat i el seu futur, sense qüestionar el sistema pensat per adults i – massa vegades- pensat per a la conveniència de l’adult. D’aquesta manera els infants queden al marge de la vida social, tenint els dies i les seves activitats definides pels més grans: l’escola, les activitats extraescolars, els cangurs, la televisió, les videoconsoles…

El dret a participar

Què entenem per fer participar un infant?. Ens podem trobar que per alguns participar sigui sinònim d’assistir, per exemple a una actuació d’un grup d’animació infantil; per d’altres: que, de tant en tant, els infants tinguin l’oportunitat d’opinar com volen que sigui la futura plaça del seu barri o poble; per d’altres, que hi hagi algun infant com a membre d’un comitè, jurat o junta directiva…i tot això pensem que ja és vàlid, per dir que els infants ja participen. Podríem trobar moltes d’altres formes d’entendre la participació que poques vegades significa un reconeixement de l’infant com a persona de primera divisió o ciutadà de primera categoria; ja que això significaria una renúncia a determinades quotes de poder, que tenim els adults o “una pèrdua de temps” escoltant, explicant, dialogant, consensuant…etc

La participació és un mètode

La participació és un mètode per assolir dos objectius: aprendre a participar, i participar per exercir de ciutadà de ple dret per tal d’enfortir i desenvolupar la Democràcia.

Per participar s’ha d’apendre, doncs no és una activitats ni una actitud innata. Aprendre a participar es fa bàsicament participant, per això és un mètode.

Segurament ens falta molt que aprendre i avançar en formes de participació democràtiques que millorin aquest mateix sistema democràtic i la qualitat de vida de les persones.

 

Imatge: esplac