La Unió Europea (i tots els membres) han apostat de forma clara per transformar l’economia europea en una economia circular. Però què és l’economia circular? Senzill, és aquella economia que no genera productes o efectes negatius sobre el medi ambient o les persones. Per tant, només fa servir materials que pot reincorporar (no es llença res) i disposa dels mecanismes recuperar-los. A més, fa servir fonts d’energia que no malmeten l’entorn natural. En conseqüència, la Comissió Europea va aprovar al desembre  de 2015 un nou conjunt de mesures (un paquet, en l’argot de la Comissió) per desenvolupar l’economia circular.

Els ecosistemes naturals (un bosc, un escull de corall, etc.) serveixen de metàfora de la proposta que  s’està fent. Un bosc fa servir energia renovable (el sol) i tots els materials (nutrients) s’aprofiten, no es llença res.

Al pol oposat d’aquest model, l’actual economia de produir-comprar-utilitzar-llençar comporta l’increment del consum de materials i la generació de residus. El pas a una economia circular significa utilitzar productes que no contaminin, però, a més, vol dir consumir de forma diferent i això, sobretot, comporta un canvi cultural.

Per explicar-ho de forma gràfica, com fa la Fundació MacArthur que ha esdevingut el referent europeu d’aquesta proposta, hem de passar de tenir la necessitat d’un producte (per exemple, un cotxe o una rentadora) a demandar el servei que ens presta (desplaçar-nos o tenir roba neta). Quan la finalitat esdevé el servei, les alternatives per disposar-ne es multipliquen: podem llogar, fer un leasing, compartir, i un llarg etcètera.

Si canviem els propietaris dels productes, també canvien els interessos. Si una empresa lloga rentadores, per exemple, enlloc de dissenyar rentadores que duren poc (per vendre’n més), voldrà disposar d’aparells robustos que tinguin una llarga vida. A més, hauran de ser reparables per evitar transports innecessaris i, especialment, desmuntables i recuperables per no haver de fer-se càrrec dels residus que genera. A més, l’usuari no ha de pensar en el manteniment, ni fer-se’n càrrec del producte

Aquí neix tot un món d’oportunitats per nous models de negoci i disposen d’un ampli camp per córrer. La idea de fons no és nova, però en un món altament tecnificat com el que vivim, hi ha molts productes de la nostra vida diària que es poden posar a disposició dels usuaris de manera diferent. Els nous negocis se centren en allò que realment volem els usuaris: el servei que ens dóna un producte (i no el producte en si).

Compartir cotxes (llogats per hores o per dies, deixats, amb propietat compartida, etc.),  fer leasing de rentadores, disposar d’ordinadors i telèfons completament modulars que es poden actualitzar fàcilment i es poden recuperar els materials,… la llista és inacabable i les noves oportunitats també. Ara cal descobrir els nous models de negoci del futur.