Els plans d’inclusió com a instruments per a possibilitar la cohesió social.

L’acció política dels darrers anys s’ha centrat en la construcció de ciutats, en la consolidació d’infraestructures i en l’assoliment d’un creixement econòmic ràpid. Cap d’aquestes accions s’ha demostrat prou eficaç per crear una societat més equitativa, justa i redistributiva.

Els nostre país i Europa en el seu conjunt s’enfronten a un moment de transformació. La crisi ha tirat per terra aquests anys en els quals hem cregut que teixiem un progrés econòmic i social i ha deixat a la vista les moltes debilitats estructurals del model de creixement europeu.

Segurament els responsables de tot plegat s’han oblidat de les persones.

Mentrestant, el món segueix movent-se amb rapidesa i els reptes (mundialització, pressió sobre els recursos naturals, envelliment, pressió dels mercats, empobriment dels països del sud…) s’intensifiquen. Els especuladors segueixen fent l’agost i els pobres cada vegada són més i més pobres. Em aquest context la UE ha desenvolupat una nova estratègia en la qual segurament té sentit seguir parlant de Plans d’Inclusió.

Aquesta estratègia és EUROPA 2020 (veure doc)i vol d’una banda, prendre en les mans de la UE el seu propi futur; d’una altra pretén garantir l’èxit d’Europa actuant col·lectivament com a Unió i finalment planteja que ajudi a sortir enfortits de la crisi i converteixi a la UE en una economia intel·ligent, sostenible i integradora que gaudeixi d’alts nivells d’ocupació, de productivitat i de cohesió social.  No és un mal plantejament si tothom es creu allò que s’hi diu.

EUROPA 2020 constitueix una visió de l’economia social de mercat d’Europa per al segle XXI i proposa tres prioritats que es reforcen mútuament:

–         Creixement intel·ligent: desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació.

–         Creixement sostenible: promoció d’una economia que faci un ús més eficaç dels recursos, que sigui més verd i competitiva.

–         Creixement integrador: foment d’una economia amb alt nivell d’ocupació que tingui cohesió social i territorial.

I per a poder assolir aquestes prioritats es proposen els següents objectius principals de la UE:

–         El 75 % de la població d’entre 20 i 64 anys hauria d’estar ocupada.

–         El 3 % del PIB de la UE hauria de ser invertit en I+D

–         Hauria d’arribar-se a l’objectiu «20/20/20» en matèria de clima i energia

[1] (inclòs un increment al 30 % de la reducció d’emissions si es donen les condicions per a això).

–         El percentatge d’abandó escolar hauria de ser inferior al 10 % i almenys el 40 % de la generació més jove hauria de tenir estudis superiors complets.

–         El risc de pobresa hauria d’amenaçar a 20 milions de persones menys.

Torno a afirmar, que no està gens malament si ens creiem el que diem i hi posem els recursos per a assolir-ho.

Per garantir que cada Estat membre adapti l’Estratègia EUROPA2020 ala seva situació particular, la Comissió proposa que els objectius de la UE es tradueixin en objectius i trajectòries nacionals. Els objectius són representatius de les tres prioritats de creixement intel·ligent, sostenible i integrador, però no són exhaustius ja que serà precisa una àmplia gamma d’accions a nivell nacional, comunitari i internacional per a sustentar-los. És em aquest concreció on caldrà dotar-se d’instruments per aconseguir resultats tangibles.

La Comissió, en aquesta linia, proposa set iniciatives emblemàtiques per a catalitzar els avenços en cada tema prioritari, d’entre aquestes en vull destacar una: la «Plataforma europea contra la pobresa», que vol garantir la cohesió social i territorial de tal forma que els beneficis del creixement i de l’ocupació siguin ampliament compartits i les persones que viuen en la pobresa y en l’exclusió social puguin viure dignament i prendre parte activa en la societat.

Quan estem al voltant del dia 17 d’ctubre en el que es commemora el Dia Internacional de Lluita contra la Pobresa, val la pena recordar que encara cal fer molt camí, que encara ens trobem davant el repte de fer possible una Europa més de tots i per a tots i en aquest context els Plans d’Inclusió són instruments per a dissenyar i aplicar polítiques transversals que enforteixin les capacitats de les persones i ajudin a incorporar cada cop més gent a partir de políitiques integrals i integradores, en un moment en que els recursos públics seguiran essent escassos i caldrà aprofitar-los al màxim.

Em repeteixo, si ens creiem el que diem segurament aprofiatrem aquesta altra oportunitat… potser serà la darrera. .


[1] L’objectiu de les mesures és que la Unió acompleixi per a 2020 amb els seus compromisos de retallar les emissions de CO2 en un 20%, millorar l’eficiència energètica un altre 20% i que el 20% de l’energia que consumeixi procedeixi de fonts renovables.