quimica
Mercuri, sofre i sal… eren els noms amb els que els esotèrics alquimistes designaven l’esperit, l’ànima i el cos, les tres parts principals o principis, en els que s’esforçaven en entendre la seva naturalesa i el seu treball s’orientava cap a la transmutació o transformació.

Més recentment -i donant un gran salt en la història-, en la psicologia analítica representada per Carl Gustav Jung (1875-1961), els sistemes simbòlics tradicionals com l’alquímia, no són vestigis de supersticions del passat, sinó el retrat fidedigne de la nostra vida interna present, el fons últim del psiquisme humà. El fet és que l’aproximació al “numen”, a la inspiració, és la teràpia real, donat que a l’assolí l’experiència de la inspiració, ens alliberem de la maledicció de la patologia. El inconscient col·lectiu forma part dels inconscients personals i es manifesta a través dels arquetips, que sorgeixen a la major part de les cultures i per extensió…a les organitzacions.

 

En termes de la química actual, el catalitzador afavoreix i incrementa la velocitat de la transformació, i en aquest sentit l’ofici de consultor no ha de basar-se simplement en una expertesa en una àrea de coneixement, sinó que a més a més ha de desenvolupar la seva capacitat d’interactuar eficaçment amb persones i entitats, per tal de que com aquella pedra filosofal generi la transformació.

 

Labora et Invenies…amb esperit, ànima i cos. Els oficis de químic i consultor no estan tant allunyats!