Fa 20 anys, sí, 20 anys, que va tenir lloc la mítica Cimera de la Terra, sobretot coneguda per ser el fòrum on va néixer l’Agenda 21 i les Convencions de Canvi Climàtic i Biodiversitat. Si ara mirem enrere ens pot semblar impressionant tot el que es va aconseguir aleshores i tot la feina que s’ha fet en aquests anys: l’Agenda 21 ha esdevingut una eina transversal que s’ha utilitzat arreu del món, el canvi climàtic ha entrat en l’agenda local, nacional i internacional amb força i la biodiversitat té un espai propi (tot i que petit).

En canvi, ens mirem els resultats de la Conferència Rio+20 i ens semblen exigus, escanyolits quan no diuen que són desastrosos. Realment, no s’han assolit els acords necessaris per fer front als reptes ambientals i socials del segle XXI però, tot i no ser els resultats desitjables, hem de posar-los en context. Què en direm de Rio+20 d’aquí 20? Depèn del que fem i depèn de nosaltres. Fem un salt 20 anys enrere. L’any 1992, els resultats de la Cimera de la Terra eren insuficients, l’Agenda 21 mateixa no té cap objectiu concret (una qüestió cabdal àmpliament demanada) i les mateixes convencions no estava clar quins resultats podien tenir.  Per això mateix, Rio+20 depèn de nosaltres.

El document resultant de la conferència, anomenat “El futur que volem”, és dispers, fa servir el llenguatge vague i diàfan de les Nacions Unides i concreta poc, però té tot el potencial de l’Agenda 21 i més. D’entrada, s’estableix que en un any (al setembre del 2013) s’han d’establir els Objectius del Desenvolupament Sostenible. Si s’assoleix un acord similar als Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni, però sobre desenvolupament sostenible (això vol dir amb indicadors ambientals, socials i econòmics), podem obtenir una agenda global (de tot el planeta) i holística (que tingui en compte tots els temes) amb un gran potencial per encarar els reptes de les properes dècades.

Tot i això, no podem esperar que els grans governants ens mostrin el camí ha seguir. El camí l’hem de fer tots plegats i ells ja ens atraparan. Així com l’Agenda 21 es va fer créixer en ciutats i pobles de tot arreu, “el futur que volem” també l’hem de construir des dels municipis, el lloc més proper als ciutadans.