Fa poc llegint alguns textos de Plató, em vaig adonar de com el seu pensament sobre la “polis” no és altra cosa que un seguit de propostes sobre la millor manera de fer funcionar una ciutat o un estat (no diferenciats en la seva època) i que, amb la distància cultural i temporal que ens separa, podem incorporar algunes de les seves propostes a la nostra reflexió sobre la millora i el funcionament de les organitzacions.

mosaic

Plató va ser un filòsof d’immensa influència en la Grècia clàssica que va viure entre els anys 427 aC i 347 aC i que desenvolupà un sistema filosòfic de gran persistència. Va fundar l’Acadèmia (amb majúscula) que era un centre de formació en el que pretenia formar filòsofs que eren els que havien de governar a partir del coneixement. A l’Acadèmia s’hi formaven tant nois com noies i la única condició per entrar-hi era que sapiguessin matemàtiques i, evidentment, que pertanyessin a les elits grecoromanes, petit detall insignificant en aquella època. De la seva obra, extensa, el seu treball més important va ser “La República” en el qual exposa els trets característics que hauria de tenir un estat “ideal”.

Alguns, doncs, d’aquests trets els volem analitzar i proposar-los per a una reflexió teòrica sobre com millorar les nostres organitzacions i vés a saber si no podem acabar posant l’embrió per a desenvolupar una teoria platònica de management per a les entitats públiques i privades….

Plató lliga la seva teoria política a la doctrina sobre l’ànima humana. Segons ell cada ésser humà té tres tipus d’ànima

[1]: la concupiscible, la irascible i la racional.

L’ànima concupiscible s’associa als desigs més innobles, es representa amb el ventre i qui tingui tendència a ella hauria de ser un artesà o productor, ja que procurarà satisfer les necessitats pròpies i de tota la polis. L’ànima irascible correspon als desitjos nobles, es representa amb el pit i és típica dels soldats, que protegeixen la república i defensen els altres. L’ànima racional és la que busca naturalment la saviesa i predomina en els filòsofs, que és qui hauria de governar la ciutat, per poder-ho fer de la millor manera per a tothom.

Sobre aquesta base Plató desenvolupa una teoria que, en el seu plantejament, esdevé classista ja que ell manté que cada persona neix amb unes qualitats i una personalitat i és cridat a ocupar el lloc que aquests trets li assignen, sense possibilitat de poder millorar la seva situació i els que neixen artesans esdevenen artesans i tindran fills artesans; els que neixen soldats esdevenen soldats i tindran fills soldats i els filòsofs, mantenen les seus privilegis.

Fent una reformulació de la teoria política de Plató hi ha un element que esdevé central: les persones més preparades per a fer una tasca són les que han de fer aquesta tasca i jo hi afegiria sigui quin sigui el seu origen i afavorint les pròpies capacitats siguin innates o apreses. Es tracta d’anar a la recerca de persones que assoleixin l’equilibri a partir de conrear la virtut. La virtut per excel·lència, segons Plató, de l’ànima concupiscible és la temprança, la moderació; la de la irascible és la fortalesa, el coratge i la de la racional és la prudència. Totes les persones tenen aspectes de les tres parts, tot i que sempre en tenen una que domina, per això cal educar per desenvolupar-les i assolir la perfecció virtuosa.

Plató diu que cada virtut és idònia per a una ocupació concreta, i afirma que no tindria sentit que una persona que es regís només per la prudència fos militar, per exemple, per tant el lloc de cada persona a la polis (teoria política) es basa en conèixer les pròpies virtuts i aplicar-les en conseqüència.

Seguint amb la reformulació de la teoria de Plató, l’assignació de tasques que ell fa basant-se en aquests capacitats innates, es pot fer després d’un procés de formació que no cal que potenciï només una de les virtuts sinó que les combini de la millor manera possible afavorint que una persona esdevingui filòsof si les seves capacitats ho permeten i no quedi condicionat per l’origen, Així, doncs si el govern dels millors que proposa Plató, el dels filòsofs, els més preparats per fer-ho, reconeix que no es dóna al món real, es podria fer real en una organització si s’opta per posar les persones més preparades per a una tasca en el lloc corresponent sense tenir en compte cap altre element que les capacitats. Es tractaria de potenciar l’home just que és el que sap prendre una decisió (racionalitat) adequada en el moment adequat i mantenir-la amb fortalesa i valentia (concupiscencia i irascibilitat), el que aniria cap a l’excel·lència i que crearia una ciutat excel·lent amb persones excel·lents. PRUDÈNCIA en grec significa saber decidir bé en el moment adequat. Però no n’hi ha prou amb decidir bé, sinó que cal el CORATGE i la VALENTIA de decidir i de donar-hi continuïtat. Ho podem ser? Sí perquè l’ànima irascible ens ho permet, la racionalitat ens hi porta i la TEMPRANÇA i la MODERACIÓ ens permeten controlar els baixos instints, per tant practiquem-ho.

De fet, Plató afirma que del govern dels millors (l’aristocràcia) es passa sovint a un govern basat en el poder (timocràcia), que en corrompre’s passa a ser un govern de pocs (oligarquia), i no necessàriament els més preparats.

Segurament aquest procés de corrupció de les estructures de les organitzacions ens sona, ja que sovint no són els millors els que ocupen els llocs de màxima responsabilitat. Aquest és doncs el repte. El desenvolupament de les capacitats de cadascú, que permeti d’ubicar cada persona en el millor lloc possible és l’única manera de portar una organització a l’excel·lència, però les decisions les prenem les persones i segurament no ho fem de la millor manera possible, ni de la manera més objectiva i acabem donant la raó a Paltó: un govern excel·lent és una utopia.


[1] Per Plató l’ànima és l’essència  autèntica de l’ésser humà; la seva dimensió més important. L’ànima pertany al món de les idees, intel·ligible, etern i perfecte i s’encarna en diversos cossos, recordant només en part el món del qual provenia però enyorant-lo, i per això impulsa la persona al coneixement i a la virtut.