Nens que se’n van al llit sense sopar i l’increment dels problemes de salut mental a les famílies son alguns dels principals símptomes de que la pobresa infantil a Catalunya s’està agreujant i arriba a afectar gairebé al 24 % dels menors. Amb aquest titular, la Fedaia, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència, ens va alertar abans de l’estiu en un informe que recull el diagnòstic de 41 entitats que atenen a nens i famílies en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya. Aquesta manca en l’assoliment de les necessitats bàsiques provoca que pares i fills desenvolupin problemes de salut mental per l’estrès que produeix viure sota el llindar de la pobresa, que a Catalunya se situa en uns ingressos anuals de 8.719 euros per a una persona i de 18.310 per a una família formada per dos adults i dos infants.

També sota el lema “la pobresa té rostre de nen”, l’UNICEF va presentar a Barcelona l’informe “La infancia en España 2012-2013: el impacto de la crisis en los niños”. A més de les dades esmentades sobre pobresa, en aquest informe també es destaca que a Catalunya el 29% dels menors no acaben els estudis post-obligatoris, el doble de la mitjana europea. Aquest fet incrementa el risc d’exclusió social i altres conflictes com la drogoaddicció.

Pel Síndic de Greuges de Catalunya, les conclusions han estat clares en l’informe extraordinari del passat mes de setembre. L’actual règim de provisió de benestar esdevé fràgil en el context social i econòmic actual. Entre altres causes, convé destacar, d’una banda, que, d’ençà de l’inici de la crisi econòmica actual, l’atur ha experimentat un augment molt significatiu: la taxa d’atur s’ha doblat en els darrers tres anys i s’ha triplicat en els darrers quatre. I, d’altra banda, la tradició familista que articulava la provisió de benestar als països del sud d’Europa, alhora, s’ha debilitat i ha esdevingut menys garantista, arran dels canvis que han experimentat les estructures familiars tradicionals.

La precarietat en les condicions d’ocupació, la progressiva precarització de les trajectòries laborals i la incorporació més intensa de les dones al mercat de treball, amb la persistència de desigualtats de gènere en un context social en què les estructures familiars es tendeixen a flexibilitzar i a diversificar, provoquen que la pobresa també afecti la població que està ocupada.

Per altra banda, fruit del corrent dominant de la doctrina econòmica liderada pel neoliberalisme i controlada pels bancs centrals (M. Friedman, escola de Chicago, Premi Nobel d’Economia 1976), hi ha una realitat sagnant, mentre milers de persones són desnonades de les seves cases i han de seguir pagant la hipoteca, es destinen milions d’euros a equilibrar els balanços dels bancs per a salvaguardar l’estabilitat financera. L’abdicació dels governs estatals a favor d’un banc central europeu amb l’objectiu de fer complir els tres criteris establerts en els tractats: control del dèficit, del deute públic i la inflació, està obligant als governs dels estats membres del sud d’Europa a rebaixar els nivells de protecció social assolits durant dècades de governs democràtics. El BCE es limita a controlar els tres objectius marcats pels tractats de la Unió a través del control sobre l’euro, la compra de deute públic i la fixació del tipus d’interès, però es desentén d’impulsar mesures que afavoreixin la recuperació i el creixement econòmic i no avalua les conseqüències de les seves mesures pel benestar i la vida digna de la ciutadania europea.

Em van ensenyar, que la hipòtesi del mercat eficient de Pareto, afirma que no hi ha cap escenari en el qual la distribució de recursos pugui ser més eficient. El problema és com està definida aquesta eficiència i a qui acaba beneficiant. Les polítiques de privatització i desregularització dels mercats, en un entorn de globalització incentivat per les tecnologies, ens diuen que són decisions valentes i que ens han de portar al restabliment de la situació i la superació de la crisi…

Però, mentre a Islàndia la mobilització democràtica es plantava davant els abusos de la banca, a la UE seguim vivint en la inòpia de la usura flagrant quan els propietaris del capital – principalment la banca- aconsegueixen crèdit del BCE al 0,75% per vendre-la després a la resta de la població i al propi Estat al 5% d’interès o més. Mentre aquí restem subjugats a l’interès de les imposicions del capital, a Islàndia es va imposar l’interès crec del 99% de la població.

… i a la vegada, malgrat totes les retallades i més, el principal indicador amb el que han aconseguit fer-nos esgarrifar dia rere dia, la prima de risc, després del cop de l’agència de qualificació Standard & Poor’s, en que situava la nota del deute espanyol a un pas del bo porqueria, els mercats han tornat a la calma. La resta de borses europees també s’apuntaven als guanys: Frankfurt pujava un 1,2%; París, l’1,3%; Londres, el 0,9% i Milà, l’1,1%. Tota una contradicció, política econòmica i resultats,… canviar-tot per no canviar res!

Així, no n’hi haurà mai prou! Per tal de fer front a aquesta austeritat destructiva, la solució ha de passar per contemplar un canvi de paradigma, “fins ara hem construït les ciutats, ara hem de pensar, ocupar-nos i gestionar les persones”. Per què no rescatar a les persones? Per què no proveir de recursos directament a les persones perquè puguin fer front a les seves hipoteques? Al cap i a la fi el destí dels diners estarà en els bancs i segons les seves hipòtesis, resoldran la causa de “la seva crisi”…o es que pretenem emmascarar un altre problema?. Per què no injectar líquid a les petites i mitjanes empreses amb capacitat i potencial, per tal de resoldre el seu circulant?…en definitiva invertir el cicle transformant-lo en un pull. Cal plantejar solucions innovadores, però…la innovació no és només creativitat, és també lideratge, voluntat i molt de sentit comú. En definitiva ens cal trobar un nou model social europeu.

Tan de bo aquestes consideracions ens ajudin a reflexionar, especialment aquesta setmana en la que el proper dimecres signifiquem el Dia Internacional contra la Pobresa.

Foto: Eddgarreve