L’altre dia llegint unes conferències de personatges americans a TED (ideas worth spreading www.ted.com),  dos dels speakers  em van connectar -d’una manera novedosa- amb el fet de reinvertar-nos per tal de fer coses diferents.

En Simon Sinek, deia: People buy why you do it, not what do you do….(les persones compren no des del que fem, si no des del per què ho fem…). Aquesta frase em va fer pensar en la missió de les organitzacions sense afany de lucre. Es a dir, per què existeixen? quin és el motiu que du a les persones que hi treballen a anar-hi cada dia?.

Totes tenen escrita una missió, però de vegades -amb el temps- el motiu d’existir s’ha anat transformant. Algunes d’aquestes organitzacions a porten  llocs de treballs i això lògicament comporta l’obligació de pagar aquells sous. Per això i sense voler -i atenent a aquest objectiu-, es perd l’ànima de l’organització. S’agafen projectes -en teoria relacionats amb la missió inicial- però, si s’analitza amb profunditat, la finalitat és continuar subsistint. En aquest moment apareix el perill d’una crisi d’identitat, que queda reflectida, en el malestar dels professionals.

Per tot això és important pensar quin sentit tenen els projectes que escollim i si responen al per a què existim; alhora, si ens contestem amb sinceritat, arribarem a ser més creatius. I ho serem a l’hora de generar projectes que mantinguin el valor de l’organització, ja que ens creurem el discurs:

“Vendre des de les creences i els valors té més potència i impacte que vendre pel fet d’haver d’obtenir uns ingressos per pagar uns sous (que és absolutament justificable)”.

Tots sabem que només amb això últim, ens quedem encallats i el discurs s’empobreix doncs el nostre cor no s’hi veu reflectit. En Simon Sinek, en la seva aportació, fa un apropament biològic i explica que quan ens parlen del per què de les coses, el raonament va directe al sistema emocional i d’aquest, passa al sistema límbic, que no està controlat pel llenguatge sinó per les emocions… És a dir:  “Saber el per què, ens dona una major credibilitat i inclús fidelitzem més i millor, les persones” . 

Volem referir-nos, per tant, a que quan tenim projectes i persones implicades, hem de fer-los partíceps del per què fem les coses, és a dir: de quin és el motor per fer-les.

L’altre speaker, en Ken Robinson -tot i que es centra en el sistema educatiu i com aquest s’ha de replantejar, en tant a la potenciació de la creativitat-, aporta una idea que podem rescatar. If you are not prepared to be wrong, you will never came up with something original. Companies are built stigmatizing mistakes (si no estàs preparat per estar equivocat, mai aportaràs res innovador / original. Les empreses es construeixen per estigmatitzar els errors). Crec que és brillant i respon a que habitualment potenciem la creativitat però no donem ni  suport, ni espais de contenció per poder-nos equivocar. Potser ens hem de repensar i ser conseqüents amb que:

1) Per innovar hem de crear espais que continguin les ansietats que genera equivocar-se.
2) Ens hem de valorar – no únicament pels resultats-, sinó també per d’altres paràmetres, com: la iniciativa, el treball des de la incertesa i la pressa de decisions, com a actes de responsabilitat cap a la missió de l’organització. 

Reinvertar-se és apassionant i una necessitat en el moment actual, sempre i quan ens ajudi  a detectar i rescatar aquells aspectes que ens continúen donant vida. És des de la vida que es genera vida.  

Imatge: Foto Gratis