mirallLa meva organització va bé? Com percebo que la meva organització funciona? Quines referències faig servir per valorar-ho? (i no em refereixo a un reguitzell d’indicadors ben alineats). Des de l’entitat, podem donar un bon servei i veure que hi ha coses que grinyolen. La relació entre la Junta i el cos tècnic es de-sincronitza, els treballadors no fan “el que haurien de fer”, els usuaris diuen “sí, però…”. A vegades ho plasmem de formes molt diverses i diem: “No parlem el mateix llenguatge”, “no ens estem entenent”, “no anem alhora”, etc.

Totes les organitzacions es poden entendre de maneres molt diferents. De fet, n’hi ha tantes interpretacions com persones; tot i que no s’expliciti, cadascú té la seva pròpia visió. Tots els membres entenem  la missió de l’entitat d’una manera personal i específica. Això ens porta a que cadascú tenim una idea de com hauria de ser l’organització, què hauria de fer, com hauria de prioritzar. No és tant si la tasca es fa bé o malament, si no, què ha de fer.

Ara, la crisi econòmica genera tensions i aflora dilemes soterrats. Mentre l’organització rutlla, no cal preocupar-se excessivament i tots som més condescendents amb aquelles qüestions que grinyolen o no s’acaben d’ajustar. En el moment que apareixen els conflictes, tots ens aferrem a la pròpia concepció de l’organització i, justament, quan cal prendre decisions transcendents, sembla que estiguem més allunyats. Tots volem ajudar  i ho fem des de la nostra visió personal de l’organització; emergeixen, per tant,  propostes diverses, -fins i tot, contradictòries- i es produeixen col·lisions. Això, en bona mesura, incrementa  la tensió i genera més crispació.

Com abordem aquestes discrepàncies? Cadascú veu l’organització des de la seva concepció,  i: com sé quina visió de l’organització tenen els membres de l’entitat? És difícil fer una diagnosi acurada des de dins de l’organització: la pròpia visió i els filtres que ens posem ens entelen la imatge global i -per això-, és bo escoltar persones externes. En aquests casos, tendim a cridar als que “ens coneixen” o a experts, però no deixen de ser massa propers, i hi ha un perill significatiu: es fa difícil posar el dit a la nafra quan ets massa proper. En aquests moments és important recordar que també podem comptar amb ajuts de persones i organitzacions preparats amb tècniques que permeten aflorar les visions, les maneres d’entendre una organització, tot i que, no estem habituats a fer-les servir.

Exposar la nostra situació, sovint davant de desconeguts, amb dinàmiques específiques, ens permet saber com se’ns veu, és com posar-nos davant del mirall: ens hi podem veure, tot i que potser no ens hi reconeixem. Tenim el valor de mirar allò que no ens agrada de nosaltres?

Tot el que en traiem, no ho hem de prendre com una veritat absoluta, ni com un atac a l’organització, sinó com el que és: un punt de vista i una informació que podem tenir en consideració. A vegades, apareixen qüestions que coneixem i no hem acabat d’encarar, però també sorgeixen visions, que tot i ser mes o menys agradables, tenen un gran valor per introduir transformacions reals i en profunditat a la nostra entitat.

Prendre temps i sortir de la immediatesa permet que emergeixin propostes que el dia a dia no ens deixa veure, portes que tenim davant i no obrim, oportunitats inimaginables, però cal ser valents!