Arran d’unes sessions de formació amb un grup d’Emprenedors Socials que participen en un programa de Barcelona Activa, he tingut l’ocasió de reflexionar sobre la necessitat de plantejar qualsevol activitat d’emprenedoria i, sobretot si porta l’adjectiu de social, des del principi de “responsabilitat”. Bé… caldria aclarir que qualsevol iniciativa, pública o privada, mercantil o no, s’hauria de plantejar des d’aquest principi, però això serien figues d’un altre paner i entrar en un debat molt més ampli.

Centrem-nos en com cal actuar des de l’emprenedoria social. Podem considerar que tota acció està sotmesa a tres cercles. Un primer cercle és el cercle del DRET, tot ha d’estar sotmès a l’ordenament legal, al marc jurídic i normatiu que regula l’activitat, sigui quina sigui. En aquest cercle ens referim a allò que està legalment acceptat i als conceptes que la societat s’ha dotat per establir unes regles de joc. En qualsevol cas ens obliguen, evidentment, malgrat que podem no compartir la seva formulació o la seva finalitat.

Un segon cercle seria el de la MORAL. En aquest cas ens referim a fer allò que es fa en un lloc perquè és allò que està establert. És el costum generalitzat. Acceptat socialment. L’home s’adapta a les “mores”. L’home que transgredeix la moral és un “estrany moral”. Quan fas una pràctica que no s’adequa a la moral, ho fas en secret. Immoral és allò que transgredeix la moral. El costum moral pot no ser ètic. L’immoral pot ser ètic. En ètica compten les raons, no només el costum.

I així, doncs, entrem en el tercer cercle que és el de la ÈTICA que consisteix en un discurs valoratiu i crític tant de la moralitat vigent com del dret. Actualment hi ha molts discursos o propostes ètiques, hi ha pluralitat. A la pregunta de què he de fer, hi ha múltiples respostes, fins i tot disparitat d’opinions.

És en aquest cercle de l’actuació ètica que situo el principi de responsabilitat. Hans Jonas, pensador alemany de mitjans del S XX, va formular aquest principi: “Actua de forma que els efectes del teu acte siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana genuïna”. Evidentment és una afirmació molt general i que ell desenvolupa al llarg de la seva obra però que em serveix de crossa per establir que cal actuar amb responsabilitat sigui quin sigui el nostre àmbit perquè les nostres accions tenen conseqüències, i no podem obviar-les, sobre nosaltres mateixos, sobre els altres, sobre l’entorn i sobre les organitzacions. Es tracta doncs d’actuar, de dirigir, d’educar, de consumir responsable ment, ja que només d’aquesta manera podrem respondre de les nostres decisions. Però si accentuem “allò social” aquesta responsabilitat ha de ser també una resposta a la crida de la vulnerabilitat de l’altre. Ens comprometem a una ètica de màxims i no de mínims, perquè encara que jo no sigui qui hagi estat en l’origen d’una determinada necessitat, no me’n puc desentendre.

Així doncs, un emprenedor social, com tota aquella persona que vol actuar responsablement, no només ha d’assumir aquelles responsabilitats que li pertoquen, sinó que n’ha d’assumir d’altres per contracte, és a dir de forma voluntària. Esdevenint així algú que respon, algú que es fa responsable.