Es diu, o es deia “un grec, un teòleg, dos grecs, una església, tres grecs, un cisma”. Aquesta mena de cicle fatal sembla que és el que segueixen moltes bones idees en el món de la gestió de les entitats: una bona idea en un context determinat s’extrapola més enllà del que és prudent, es simplifica i s’aigualeix prou per que resulti fàcil de difondre, se’n munten cursos, associacions o normes i, finalment, l’emperador va nu. Encara que comencés amb una bona idea. Recordem, si més no, conceptes com “Total Quality Management”, “Six Sigma”, “Excel·lència Empresarial” que han completat el cicle, i d’altres que n’estan en camí.

“Responsabilitat Social Corporativa” és un d’aquests conceptes. Entès com  “compromís de l’organització envers les necessitats dels seus grups d’interès en els diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern i transparència), per mitjà d’una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent” s’acostuma a traduir en aportacions de diners o de temps dels treballadors en projectes amb finalitat social. Cert que aquestes aportacions van més enllà de la lesgislació, però no menys cert que no tenen cap relació amb els seus grups d’interès. En alguns casos es tracta de veritables rentats de cara d’entitats amb una ètica molt qüestionable. No ens costarà gaire recordar el nom de fundacions que porten el nom d’il·lustres especuladors.

I, en qualsevol cas, una fundació, o si ho volem, un “departament de RSC” és assimilable a una entitat no lucrativa amb finalitats socials com una altra.

Per a nosaltres, la responsabilitat d’una empresa (no ens hi caldria objectius), és la que té amb els seus treballadors i la de produir un bé, o prestar un servei útil per al seu client, i evitar, o minimitzar, qualsevol impacte negatiu per a qualsevol de les parts interessades. I si és possible, fer que l’impacte sigui positiu. Accions benintencionades de l’empresa i/o dels seus treballadors són sempre positives, però no substitueixen la responsabilitat de l’empresa quant a l’impacte de la seva activitat.

Per tant, entenem que una empresa responsable de debò, ha d’analitzar sistemàticament quines són totes les parts interessades, i definir i mesurar (fins on pugui) l’impacte que genera sobre cadascuna d’elles per mirar després de millorar-lo. És evident que les empreses es poden enfrontar a dilemes entre diferents interessos, o amb criteris ètics difícils d’establir… però el sol fet de plantejar-se dilemes ja les diferencia d’empreses irresponsables o directament perverses.

Invenies ha acceptat el repte d’ajudar una empresa industrial a mesurar i gestionar l’impacte de la seva activitat, com a exercici de la seva responsabilitat. Espero que en puguem sentir parlar aviat.