Ja és un tòpic que la crisi del coronavirus ha acabat amb la idea que el progrés ens havia portat a un raonable nivell de control sobre la nostra seguretat, individual i com a espècie. També és cert que el canvi climàtic ja havia començat a qüestionar-la.

Però, baixant a nivells més quotidians, també crèiem que fins a cert punt teníem controlat algun aspecte de la gestió de les entitats amb l’assegurament de la qualitat i conceptes afins.

Sabem que es demana un assegurament “raonable” i que sabem que les organitzacions no funcionen com les màquines. També sabem que els processos es controlen per una combinació de la burocràcia (seguint procediments) i formació de les persones. I també és sabut que ISO 9001:2015 insisteix en la gestió dels riscos….

Però què passa quan els alumnes no poden anar a les escoles, molts malalts no poden anar a l’ambulatori, els funcionaris no poden anar a l’ajuntament, no es poden fer reunions presencials, els subministraments no estan assegurats, etc.?

Doncs ja ho sabem: en algun cas, com que no es poden seguir els procediments, s’atura tot (posició burocràtica, en el mal sentit del terme). Molt sovint, però, es cerquen solucions imaginatives i es prescindeix de requisits que semblaven necessaris. De vegades aquesta improvisació sortirà bé, i d’altres no.

El que si que sabem és com es pot afavorir que es prenguin les decisions correctes:
1) amb personal format,
2) que tingui clars els objectius, missió i valors i
3) que es considerin autoritzats (“empoderats”) per a prendre aquestes decisions.

Em ve al cap una empresa finalista del premi de l’EFQM que tenia establert que les persones que atenien incidències per telèfon poguessin prendre per ells mateixos decisions que impliquessin costos equivalents al seu sou.

En resum, potser és el moment no d’abandonar els sistemes clàssic de gestió de la qualitat, sinó de prendre consciència de:
1) la necessitat de clarificar els objectius, missió, valors i autoritat de les persones a tot nivell,
2) de revisar sobre quins paradigmes es basen els procediments actuals. Trencar els paradigmes (quan es pot), és la base de la innovació.